Rehabilitació integral d’un teatre que fou inaugurat l’any 1953, obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas (1890-1978). Es tracta d’un edifici entre mitgeres dins un recinte escolar, sense façana directa a carrer. A més del normal deteriorament degut al pas del temps, l’edifici presenta una important mancança dels espais destinats als usos socials propis d’aquesta tipologia, com són el vestíbul, el “foyer”, els nuclis de circulació vertical i diferents serveis annexes. Possiblement, originàriament, aquests espais no es trobaven a faltar ja que existia una vinculació funcional directa amb els edificis adjacents com mostren diversos passadissos i portes tapiades, tant a nivell de planta baixa com d’amfiteatre i “galliner”. La caixa d’escena es troba en una posició més propera a carrer i la sala resta al darrera, limitant amb una zona exterior d’ús esportiu.

Es proposa formalitzar un accés propi, autònom de la resta d’activitats, a través d’un petit jardí que separa el teatre del carrer, obrint una porta a l’edifici continu per apropiar-nos de la seva planta baixa com a nou vestíbul que ens condueix a una primera escala i un nou “foyer” situat darrera de la sala. El volum ampliat que allotja el “foyer” ressegueix tota l’amplada de la sala, amb una alçada d’una planta i una fondària limitada, d’uns 5 metres, per la proximitat del volum destinat a vestidors i serveis de les pistes esportives. Aquesta proximitat, poc desitjada, fa que es cerqui una il·luminació zenital amb lluernes que garanteixen la qualitat de l’espai alhora que eviten les vistes directes. La segona escala que porta a l’amfiteatre es construeix a l’altre extrem del “foyer” i també s’il·lumina amb una lluerna oberta a l’alçada de la coberta.

La sala es remodela completament. S’eliminen les barreres arquitectòniques existents i es renova el pati de butaques amb un aforament total per a 705 persones, entre platea i amfiteatre. La nova coberta permet la ubicació de la maquinària exterior de climatització i ventilació en una posició oculta i genera un espai intersticial entre l’acabat exterior i el nou cel ras per al registre de les instal·lacions d’il·luminació.

La caixa d’escena es consolida, es rehabilita coberta i façanes amb incorporació de l’aïllament tèrmic i estanc, i un acabat de planxa metàl·lica. Es conserva la pinta. S'inclou la construcció d’un nou sostre en la mateixa posició i inclinació que l’actual escenari que permet l’aprofitament de l’espai immediatament inferior per a ubicar els camerinos i serveis. El nou sostre inclou una part accessible per a permetre el pas de les escenografies des del taller de muntatge, situat a peu pla de carrer per facilitar l’entrada del material. També es formalitza una nova escala de servei que relaciona verticalment tots els nivells de la caixa d’escena.