Obra seleccionada a la 20a edició del Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2017

Publicada a la revista CON ARQUITECTURA, n. 65 gener 2018

L’Armentera és un municipi situat a la vora del Fluvià i dels aiguamolls de l’Empordà, a uns 6 Km de la costa, amb un paisatge pla de camps amb rengleres de fruiters. Al 2005 es va aprovar el seu creixement amb la urbanització d’uns camps agrícoles al sud del poble consolidat, amb carrers rectilinis i parcel·les rectangulars. L’habitatge s’emplaça a una parcel·la mínima d’aquesta urbanització, amb front a un carrer i les altres tres bandes limitant amb parcel·les veïnes.

La proximitat dels veïns presents i futurs (separen els 3+3 metres mínims que ordena el planejament), la dificultat de gaudir d’unes vistes llunyanes al magnífic paisatge de l’Empordà, i l’atenció a la climatologia (protecció a tramuntana, aprofitament de la insolació i vents de llevant), configuren la proposta.

Les mides dels solar (18x24 metres) no permeten encabir el programa funcional desitjat en una única planta sense renunciar a un espai exterior que vol ser prolongació de les zones comunes: estudi, sala d’estar, menjador i cuina. Així la planta baixa de l’habitatge es disposa en forma de “L” al voltant d’aquest espai exterior orientat a migdia, donant l’esquena a tramuntana i carrer. La planta pis creix sobre el braç longitudinal amb unes façanes aparentment cegues que eviten les mirades directes pròpies i alienes des dels solars veïns.

La construcció esdevé l’acabat. Les façanes són un doble full ceràmic, l’interior portant i vist i l’exterior, lligat a l’anterior i amb un acabat remolinat amb morter de calç sense pintar, que tanca, amb una ventilació mínima, la cambra i l’aïllament col·locat sense interrupcions. Les obertures, amb la fusteria situada en el pla de la cambra d’aire es protegeixen amb gelosies fixes ceràmiques o amb porticons practicables de perfils d’acer galvanitzat i trenat de rotang, que permeten un control de la llum i de la ventilació molt efectiu i agradable els mesos d’estiu i primavera, evitant la necessitat de l’aire condicionat . Les cobertes incorporen una zona inclinada per donar compliment a la normativa urbanística. Els sostres són unidireccionals amb bigues de formigó i revoltons ceràmics que resten vistos. També es deixen a la vista els traçats de la instal·lació d’aigua i calefacció a baixa temperatura, produïda per un sistema d’aerotèrmia. Els terres de planta baixa són soleres de formigó, acabat remolinat a l’interior, i amb àrid vist a l’exterior. Al jardí es construeix una petita piscina amb el marge aixecat a l’alçada d’un banc per seure, com si fos una bassa i es confia la privacitat desitjada de l’espai exterior al creixement de la vegetació sobre les tanques.